LA SON ÉS COM UN TREN.
per a Mireia Broto
Blau púrpura.
La son és com un tren
Sense rumb ni camí
Perquè el camí és una ona
De llum plata
que esdevé un tardà somriure malaltís.
Sonaven les campanes quan
Passava les estacions
I traspassava la neu i escometia
El glaç,
Però ara, desterrat per sempre
De les vies,
És sol fum, boira blanca
I distant.
La son és com un tren antic
Que xiula, la perceps
De lluny quan t’és semblant.
Sembra el món de mantes fosques,
Somnis d’infants i amors
Orfes, sembra la terra
De móns estranys.
Un dia vas venir muntada
Al tren, aferrada al vagó
Més llunyà, a la son
Més propera, i sembrares
El món de falses il·lusions.
Les estacions de fusta vella s’encengueren,
la pluja calmà el foc
I el retornà als seus inferns.
Muntada al tren,
Encarbonant les rodes
Naixeren ales entre els teus ulls reflex de pàl·lids exilis
I enllà de les nits, els somnis
I els martiris
S’esmunyiren tendres flocs de neu.
“Vindré al matí” prometeres besant-me,
no fou sinó la idea d’un nou lament,
amb tres camins i tres carmesines dagues
damunt dits lànguids sense pell.
El cor digué, amb mots fràgils “Adéu”.
I què hi ha de l’amor a les estepes blanques?
Un conjur naixent a la
Nit esquiva.
Què hi ha de la mort
I de la vida grisa?
Ningú me’n respon mots de certesa.
Què hi ha del color i
La bellesa fina?
Esguards antics
Als crepuscles d’hivern
I records adormits,
Perquè la son és com un tren.
La son se’n va enllà
I els trens es queden,
Vindrà el gel del demà amb el vent
Escrit a les galtes rosades,
Somni d’amor, d’hivern,
Perquè la son és com un tren.
4. She Left My Heart and the Light Shines
Llavors van venir els concerts de l'agost al pirineu lleidetà, en concret a la Vall Farrera. Acabats els concerts, en tornar a Barcelona a princpis de setembre de 2006, havia reunit prou material nou com per fer una maqueta que vaig gravar a Moià aquell mateix mes. El seu nom és Inside.
1. Dream24
2. Your Heart (Sonet de William Shakespeare, recuperat del disc To a Lost Angel)
3. Blue Skies of the Moon on the Earth
4. Sol Baix
5. You (per l'Anna Blancher)
6. Amb el Temps a Favor
7. Fanals
8. Interlude
9. Llums del Nord
10. A Love at the Mountains
D'aquesta manera va arribar la tardor i l'Astrolabi i els concerts amb el pianista Jaume Cervera es van anar accentuant, també la preparació de noves cançons i d'una maqueta amb banda. També vaig conèixer el Miki i vaig compondre una cançó per ell que parla d'una nit a Sarrià i de que quan hi ha un desamor sempre hi ha una amistat. També componem amb el Jaume la cançó Nina que apareixarà en el disc Orfes. Recordo molt bé aquell dia perquè despres d'un assaig amb ell, quan ja era fosc, de sobte el Jaume va començar a tocar dos acords molt senzills, un la major i un re major i llavors, quasi per art de màgia, la mel·lodia va sortir com sola d'aquelles notes; un do major, un sol major, un la menor un fa major, un la... aquella mateixa nit hi havia lluna plena i jo estava vivint a casa els meus tiets. Des de fora el balcó la lluna resplendia sobre Barcelona d'una manera majestuosa. La lletra va néixer sola. En aquest context començaven també les Jams de l'Orfeó Gracienc i els primers concerts. Amb el Jose Conde ens van donar data per fer dos concerts cadascú amb una setmana de diferència. En aquell moment vaig fer un petit recull del millor de les dues darreres maquetes i alguna cançó nova - cada vegada més en llengua catalana. El recull s'anomena Sota la Tardor i és el resultat d'ajuntar cançons velles amb un petit projecte poètic anomenat Dansa de Paraules. El primer concert a l'Orfeó va ser un èxit, la gent va respondre molt bé, encara que, mirant-ho des de la distància, la música va ser bastant pèssima; un so mal equalitzat, un tempo mal portat i una veu apurada. Al YouTube n'hi ha algun vídeo. Va ser un concert maco del qual vaig aprendre molt. Una setmana més tard el Jose Conde feia el seu concert a l'Orfeó.
Em sembla que va ser en aquest moment en el qual vaig escriure uns poemes anomenats Ciutats Prohibides que, més tard i posant-ho en relleu amb el Jose, es convertirien en la cançó Ciutats Prohibides. Apareix també Buscant l'Aurora, un tema germà de dues cançons reunides en una maqueta posterior. Seguidament va arribar nadal; malenconia, cors trencats. Escric Boira una nit de desembre parlant amb la Nis pel Messenger i la cançó donarà nom a la maqueta amb banda.
Passo un cap d'any horrible i escric una cançó a les 5 de la matinada del dia 1 de Gener; Deixa Temps. La cançó reprenia el tema del qual parlava Fanals però tot era molt menys idíl·lic.
La nit del dia 4 de Gener començo a gravar amb el Jaume Cervera el primer projecte amb banda; el seu nom serà Orfes en refererència a l'estat dels dos i a la cançó Boira, i la mateixa nit coneixo el cantautor Nelson Poblete i al poeta Lord Byron. El dia 5 de gener faig el meu primer concert a l'Astrolabi, només han vingut tres amics, és la nit de reis i ja m'ho esperava. Torno a Moià uns dies per pensar amb claredat, estic una mica confós. Per sort, el projecte amb el Jaume continua tirant endavant i el 2007 arriba el disc Orfes. Amb el Jose Conde fem Ciutats Prohibides. Però l'hivern s'està acabant i tot ha canviat molt. Faig un concert amb ell a principis de Març a l'Orfeó Gracienc. Escric Reason i en faig la versió catalana Veritat.
El primer dia de la primavera de l'any 2007 la vida canvia per complet. Faig un concert amb el Jaume Cervera a l'Escola Oficial d'Idiomes cantant poetes anglesos i irlandesos de tots els temps i la nit em porta la Bet.
El disc Orfes està acabat, però no es publica per falta de diners. Sí que n'hi ha myspace; www.myspace.com/maryhyne
1. Blanes
2. Aquesta nit, a Sarrià
3. Buscant l'Aurora
4. Nima
5. She Believes in my Eyes
6. Boira
Al cap de pocs dies componc Espectre i La Primavera de la Bet. Un mes després faig un concert a l'Astrolabi i l'últim concert a l'Orfeó Gracienc. També hi ha el concurs de cantautors de Sant Joan Despí d'on surto, estranyament, victoriós.¨
Ab els diners del premi, gravo la darrera de les maquetes acústiques; Cançons a l'Orella.
1. Terra de Llàgrimes i Vent
2. Et Necessito (versió catalana de I need you, del grup America)
3. El Refugi d'Ainet
4. 156 (poema d'Emily Dickinson)
5. Veritat
6. La Primavera de la Bet
7. Espectre
8. Ciutats Prohibides
9. A Place for You
10. Upstairs Gaol
Un mes després arribo a la final del concurs de cantautors de Viladecans que guanya la Núria Sala acompanyada del Pau Romero.
Durant l'any 2007 havia estat escrivint, també, la novel·la Conte de Fades que gràcies a l'esforç i la paciència de la preciosa Bet acabo a finals d'agost. També començo a escriure amb ella la novel·la Flor Felicitat en la qual encara estem treballant.
Conec millor el Pau Romero i em sorprèn la seva capacitat per entendre les meves cançons, com vull que sonin, com haurien de ser. El Pau és un músic excepcional, un crack de la tècnica a més de tot un sensible amb un gust molt bo. És ell amb qui estic treballant des de fa uns mesos en el disc Titans, en el qual hi ha cançons recollides del passat i d'altres composades recentment.
Entradas
