Sóc estudiant de periodisme i des de fa uns mesos que segueixo la trajectòria del cantautor de 20 anys Pere Vilanova. N'hi ha per deixar constància de la seva obra, tot i que penso que la seva vida encara ha de passar per molts canvis. Fill de Bacelona, de Moià i d'Àreu (al Pallars Sobirà), Vilanova és un autèntic desconegut encara, segons diu ell, aquesta ja és la intenció a fi de no haver d'estar lligat a cap voluntat discogràfica o projecte publicitari.
Tot i així, jo el vaig descobrir mig per casualitat i us puc assegurar que val la pena. Enguany ha estat seleccionat amb Titans com a cinquena millor cançó catalana de l'any, també ha estat nominat a disc català de l'any i temes del primer disc com La primavera de la Bet o Terra de llàgrimes i vent han estat merescudes guanyadores en d'altres certàmens. Tot i aíxí, us recomano que no us quedeu en la faceta del primer disc Titans i aprofundiu una mica més.
El segon disc acústic "All the heavy days are over" on Vilanova musica poemes en anglès, francès i català és una autèntica meravella de tendresa i intimitat. Les dues darreres maquetes que ha publicat aquest 2009 "Elixir" i "Religió nocturna", encara que mal gravades, aventuren les noves cançons i temàtiques d'un artista que sembla camaleònic i passa del registre més despullat i directe a l'estridència rítmica d'un pop rock que barreja influències d'Oasis, The Beatles o Bruce Springsteen. De les darreres maquetes destaco sens dubte "Infidels (llums i ombres)", "Un nou alè", "This is you" o "Només el temps" per la seva lletra Dylaniana.
Us convido a entrar dins l'univers de Pere Vilanova, podeu descarregar els dos discos des del seu myspace:
http://www.myspace.com/perevilanova88
i les 7 maquetes del cantautor des de la següent adreça;
http://www.archive.org/search.php?query=pere%20vilanova
Per altra banda, Pere Vilanova ha decidit fer una pausa d'un any durant el qual es dedicarà a preparar el tercer disc, segons vaig poder saber per boca seva; "Cal esperar el temps suficient per no fer passos en fals, cal fer lletres més madures, cal degolllar les ombres que ens imposen com a ídols a fi de trobar el propi camí". El cantautor marxa a Bèlgica - pàtria de cantautors com Brel - on té la intenció de perfeccionar el seu anglès i francès i d'escriure poesia.
Però el seu silenci no es perllongarà més enllà d'aquest Nadal en el qual publicarà "Les Arrels Impossibles" a Ploion Editors, Barcelona, un llibre de poemes amb un pròleg del poeta Carles Duarte on destaca el "talent (...) i la saviesa pressentida del poeta". Així doncs, amb escassos 20 anys, Pere Vilanova és un poeta, un cantautor, un artista que val molt la pena, amb una colla de concerts abans de la seva marxa definitiva (5 de Setembre al Rick's Bar, 7 de Setembre a l'Astrolabi i 10 de Setembre al Macondo Bar) amb una colla de cançons (vegi's el YouTube) i, sobretot, amb una ànsia de treball indescriptible i amb una obra polifònica darrere seu que l'avala.
Aquells que no pugueu assistir als darrers concerts de Vilanova, no us preocupeu, segons diu ell mateix: "El millor encara ha d'arribar, tinc la sensació que l'any que ve serà un molt bon any per a refer temes i pensar cap a on tiraré, qui sap, potser ho deixi, mai es pot saber això, només el temps pot parlar per nosaltres"
Quan se li pregunta sobre l'estat actual de la música en el nostre país ell respon amb una mirada misteriosa. "Estem en un moment dolcíssim, hi ha centenars de propostes interessants i som una cultura atractiva vista des de l'exterior, hem de seguir treballant fins a l'extenuació i obrir la ment a qualsevol tendència i possibilitat, cal respectar els nostres orígens, però sense esdevenir dogmàtics, som una cruïlla apedaçada amb milers de fragments d'altres països i no ens en podem amagar. Som el resultat de complicades equacions culturals, com la majoria de nacions meditarrànies, aquesta és la nostra força i la nostra feblesa. Hem de crear la nostra pròpia mitologia, igual que els anglosaxons han fet amb els Beatles, amb Dylan o Cohen"
I per acabar, m'agradaria deixar-vos una llista de cançons que personalment m'agraden de Pere Vilanova i que podeu escoltar ja sigui en alguna de les maquetes o discos com veure al YouTube:
· Boira
· Titans
· La noia de l'Astrolabi
· This is you
· Aturat
· A l'entrada d'una estació, subterrània... (J.V. Foix)
· So Long (William Shakespeare)
· El bosc dels suïcides
· Infidels (llums i ombres)
· Vine
· Veritat
· Himne
És l'adéu de Pere Vilanova? Opineu!
A.O.
Tot i així, jo el vaig descobrir mig per casualitat i us puc assegurar que val la pena. Enguany ha estat seleccionat amb Titans com a cinquena millor cançó catalana de l'any, també ha estat nominat a disc català de l'any i temes del primer disc com La primavera de la Bet o Terra de llàgrimes i vent han estat merescudes guanyadores en d'altres certàmens. Tot i aíxí, us recomano que no us quedeu en la faceta del primer disc Titans i aprofundiu una mica més.
El segon disc acústic "All the heavy days are over" on Vilanova musica poemes en anglès, francès i català és una autèntica meravella de tendresa i intimitat. Les dues darreres maquetes que ha publicat aquest 2009 "Elixir" i "Religió nocturna", encara que mal gravades, aventuren les noves cançons i temàtiques d'un artista que sembla camaleònic i passa del registre més despullat i directe a l'estridència rítmica d'un pop rock que barreja influències d'Oasis, The Beatles o Bruce Springsteen. De les darreres maquetes destaco sens dubte "Infidels (llums i ombres)", "Un nou alè", "This is you" o "Només el temps" per la seva lletra Dylaniana.
Us convido a entrar dins l'univers de Pere Vilanova, podeu descarregar els dos discos des del seu myspace:
http://www.myspace.com/perevilanova88
i les 7 maquetes del cantautor des de la següent adreça;
http://www.archive.org/search.php?query=pere%20vilanova
Per altra banda, Pere Vilanova ha decidit fer una pausa d'un any durant el qual es dedicarà a preparar el tercer disc, segons vaig poder saber per boca seva; "Cal esperar el temps suficient per no fer passos en fals, cal fer lletres més madures, cal degolllar les ombres que ens imposen com a ídols a fi de trobar el propi camí". El cantautor marxa a Bèlgica - pàtria de cantautors com Brel - on té la intenció de perfeccionar el seu anglès i francès i d'escriure poesia.
Però el seu silenci no es perllongarà més enllà d'aquest Nadal en el qual publicarà "Les Arrels Impossibles" a Ploion Editors, Barcelona, un llibre de poemes amb un pròleg del poeta Carles Duarte on destaca el "talent (...) i la saviesa pressentida del poeta". Així doncs, amb escassos 20 anys, Pere Vilanova és un poeta, un cantautor, un artista que val molt la pena, amb una colla de concerts abans de la seva marxa definitiva (5 de Setembre al Rick's Bar, 7 de Setembre a l'Astrolabi i 10 de Setembre al Macondo Bar) amb una colla de cançons (vegi's el YouTube) i, sobretot, amb una ànsia de treball indescriptible i amb una obra polifònica darrere seu que l'avala.
Aquells que no pugueu assistir als darrers concerts de Vilanova, no us preocupeu, segons diu ell mateix: "El millor encara ha d'arribar, tinc la sensació que l'any que ve serà un molt bon any per a refer temes i pensar cap a on tiraré, qui sap, potser ho deixi, mai es pot saber això, només el temps pot parlar per nosaltres"
Quan se li pregunta sobre l'estat actual de la música en el nostre país ell respon amb una mirada misteriosa. "Estem en un moment dolcíssim, hi ha centenars de propostes interessants i som una cultura atractiva vista des de l'exterior, hem de seguir treballant fins a l'extenuació i obrir la ment a qualsevol tendència i possibilitat, cal respectar els nostres orígens, però sense esdevenir dogmàtics, som una cruïlla apedaçada amb milers de fragments d'altres països i no ens en podem amagar. Som el resultat de complicades equacions culturals, com la majoria de nacions meditarrànies, aquesta és la nostra força i la nostra feblesa. Hem de crear la nostra pròpia mitologia, igual que els anglosaxons han fet amb els Beatles, amb Dylan o Cohen"
I per acabar, m'agradaria deixar-vos una llista de cançons que personalment m'agraden de Pere Vilanova i que podeu escoltar ja sigui en alguna de les maquetes o discos com veure al YouTube:
· Boira
· Titans
· La noia de l'Astrolabi
· This is you
· Aturat
· A l'entrada d'una estació, subterrània... (J.V. Foix)
· So Long (William Shakespeare)
· El bosc dels suïcides
· Infidels (llums i ombres)
· Vine
· Veritat
· Himne
És l'adéu de Pere Vilanova? Opineu!
A.O.
Entradas
