Aquest Sonet de Shakespeare va ser musicat el passat diumenge 27 d'Abril per Pere Vilanova, amb l'assessorament d'Elisabet Tasa.
article d'Elisabet Tasa publicat a www.fotolog.com/xurrusketa
SONET NÚMERO 20
A woman's face with Nature's own hand painted
Hast thou, the master-mistress of my passion;
A woman's gentle heart, but not acquainted
With shifting change, as is false women's fashion;
An eye more bright than theirs, less false in rolling,
Gilding the object whereupon it gazeth;
A man in hue, all 'hues' in his controlling,
Much steals men's eyes and women's souls amazeth.
And for a woman wert thou first created;
Till Nature, as she wrought thee, fell a-doting,
And by addition me of thee defeated,
By adding one thing to my purpose nothing.
But since she prick'd thee out for women's pleasure,
Mine be thy love and thy love's use their treasure.
W. Shakespeare
Aquest sonet parla de l'atracció que sent Shakespeare per un noi jove del qual s'ha enamorat. La seva cara té unes faccions suaus, femenines, tot i que els seus ulls són més brillants que els de qualsevol dona i els mou sense la falsedat que sol caracteritzar el sexe femení. Falsedat que no surt d'altre lloc que del desig extrem d'agradar que ens ha inculcat aquesta nostra societat superficial, on sembla que si l'opinió dels altres sobre la nostra aparença externa no ens és favorable la vida no valgui la pena de ser viscuda. En canvi, el noi del poema passeja la mirada pertot sense complexes i això li permet lluïr amb tota la seva preciositat innata, cobrint d'or tot allò que els seus ulls esguarden.
A Shakespeare li sembla que la naturalesa devia crear aquest ésser diví pensant en fer una dona, però que la mateixa mare Gaia es va enamorar de la seva creació i la va desmerèixer, per mala fortuna del poeta, afegint-li una "cosa" que no li serveix per res de bo.
Així doncs, ja que va néixer amb l'atribut de donar plaer a les dones, siguin aquestes les que rebin el tresor del seu sexe però Shakespeare el que tingui més que això, l'amor autèntic del jove entremaliat.
article d'Elisabet Tasa publicat a www.fotolog.com/xurrusketa
SONET NÚMERO 20
A woman's face with Nature's own hand painted
Hast thou, the master-mistress of my passion;
A woman's gentle heart, but not acquainted
With shifting change, as is false women's fashion;
An eye more bright than theirs, less false in rolling,
Gilding the object whereupon it gazeth;
A man in hue, all 'hues' in his controlling,
Much steals men's eyes and women's souls amazeth.
And for a woman wert thou first created;
Till Nature, as she wrought thee, fell a-doting,
And by addition me of thee defeated,
By adding one thing to my purpose nothing.
But since she prick'd thee out for women's pleasure,
Mine be thy love and thy love's use their treasure.
W. Shakespeare
Aquest sonet parla de l'atracció que sent Shakespeare per un noi jove del qual s'ha enamorat. La seva cara té unes faccions suaus, femenines, tot i que els seus ulls són més brillants que els de qualsevol dona i els mou sense la falsedat que sol caracteritzar el sexe femení. Falsedat que no surt d'altre lloc que del desig extrem d'agradar que ens ha inculcat aquesta nostra societat superficial, on sembla que si l'opinió dels altres sobre la nostra aparença externa no ens és favorable la vida no valgui la pena de ser viscuda. En canvi, el noi del poema passeja la mirada pertot sense complexes i això li permet lluïr amb tota la seva preciositat innata, cobrint d'or tot allò que els seus ulls esguarden.
A Shakespeare li sembla que la naturalesa devia crear aquest ésser diví pensant en fer una dona, però que la mateixa mare Gaia es va enamorar de la seva creació i la va desmerèixer, per mala fortuna del poeta, afegint-li una "cosa" que no li serveix per res de bo.
Així doncs, ja que va néixer amb l'atribut de donar plaer a les dones, siguin aquestes les que rebin el tresor del seu sexe però Shakespeare el que tingui més que això, l'amor autèntic del jove entremaliat.
Elisabet Tasa.
Entradas
