Fes-ho per mi

Ell no sóc jo. Ell es desperta, al seu cap hi ha els tambors de totes les hores anteriors. Les nits inútils que es van deixant caure en el forat de la pèrdua. Està despistat. Nota una estranya sensació de felicitat, fixada en el sí d'una tranquilitat preciosa. Tot és plàcid. A fora plou. Feia segles que no plovia. Li vénen al cap les idees per les noves cançons; Fes-ho per mi, llegeix en la seva llibreta de quadres. Es va comprar una llibreta per a escriure-hi poemes, de fet ja és la quinzena llibreta que omple, encara que el millor, pensa, ho escriu en els fulls blancs que prèn de la impresora.

Obre la llibreta i recorda la nit anterior a Sabadell o al Rick's Bar o a l'Astrolabi o a casa el Tupi o a casa el Miki o a casa el Jordi o a casa seva - no, a casa seva sempre està bloquejat - veu les paraules dels que seran els nous temes a tractar; "Fes-ho per mi" xiuxiuegen els seus llavis. També ha escrit Cadascú ha de fer el seu camí, Viure el moment, Ets real, Dorm amb mi, Canviar, Coratge o Sé cap on mirar, també va escriure poemes surrealistes a la Plaça del Diamant. El matí de dissabte endreça els seus pensaments. El pulmons fan mal després d'haver passat hores i hores fumant i bevent. El sostre de casa sembla estar cobert d'estrelles que han pujat com àngels adormits. Agafa un llibre de Rimbaud, veu els versos "Tinc el cor i els pulmons plens de tabac i fum". Aquest vers desancadena tota la cançó. L'escriu de pressa, la musica i la grava. Després va a fer cafè. Es dutxa i la torna a escoltar. Mira a internet el myspace, el bloc, tot segueix com sempre.

I la cançó que havia començat com un reflex d'aquest matí després d'una llarga nit de converses, ha esdevingut una invocació a un oient anònim, i tot per fer que algú escolti realment. Això és l'única cosa que ell no pot fer; escoltar-se. Ho han de fer per ell.

I ja està, això és tot, així de fàcil. No hi ha cap més glamour, tot flueix de dins cap a un full blanc afamat. La tinta ha tacat la llibreta i en els versos hi ha Rimbaud - al qual pertany l'inici - hi ha la Bet, hi ha el Tupi , hi ha l'Astrolabi, hi ha el Rick's, hi ha el Jaume, hi ha tot el públic que ve als seus concerts, hi ha les ànsies d'arribar, sempre arribar, com un salt de trapezista, com ponts damunt l'abisme, arribar enllà dels límits, que la veu ressoni forta i clara arreu, la veu de l'existència, el crit de la creació.

Però ningú més que ell mateix pot fer-ho.


FES-HO PER MI

Tinc el cor i els pulmons plens de sang i de fum,
el sostre de casa està cobert d'estrelles que han
pujat com un àngel adormit,

M'endinso en el silenci aquest matí,
la ciutat és bruta d'asfalt on no puc deixar cap emprempta,
hauré d'esborrar o tornar a descobrir.

Cal seguir,
fes-ho per mi,

Un camí amb gust de novetat desprèn el seu elixir,
caure és massa fàcil per tu
i també per mi,

Cal seguir,
fes-ho per mi.

Cauen els déus assassinats,
cauen els déus i més enllà
has de saber que tu ets el teu déu.




Pere Vilanova

Cap al Sona9 2008!

Finalment ja som al Sona9!

Ha estat un any de treball molt intens per a poder-hi arribar en les condicions més òptimes, però ha valgut la pena.

Les cançons que hi hem presentat són les següents;

1 · Odissea

2 · Vine

3 · La Primavera de la Bet

4 · La Noia de l'Astrolabi

5 · Deixa Temps

així doncs les cartes ja estan tirades!


Una abraçada molt gran a tots/es!

Poema al Rick's Bar

Poema al Rick’s Bar


Sona una màgia estranya pels altaveus
i el so sembla fet de ferro rovellat,
el fum vola per la sala com un esperit vell,
les taules són buides, és diumenge.
El sol encara triga a morir d’entre els núvols,
tot el cap de setmana he viscut
atrapat per la dolçor d’una braços,
he recollit del no-res unes promeses
de canvi, i una conversa de quimeres
pures, d’una puresa tan infinita i tan
sincera que m’han robat la casa infernal
per on jo m’arrossegava i ara
estic arribant a un plàcid paradís.

Orgullosos, vencem tots els dubtes,
gràcies, amor, companya, amant,
gràcies estimada per fer-me creure.

I no vull tornar a casa mai,
perquè no tinc cap casa,
cap llum no em pertany.
Casa meva és un edèn de tendresa
i amistat.

Sempre falten diners i escassegen oportunitats,
però ens refem.
Artística bohèmia, ens fas vencedors,
la vida que ens imposen no és feta per nosaltres,
i malgrat tot, som lliures, no ens pesen els problemes
encara que impedeixen sovint continuar caminant.

Una poema és un tresor sense preu,
la vida és un déu valuós,
la vida és el centre d’un somni absurd,
però hi ha refugis on amagar-se en secret.

La Primavera de la Bet

Ja tenim la Primavera de la Bet!
La podeu escoltar al myspace.com/perevilanova88

Una abraçada!

Videcrònica del Crack del Sona9

Som-hi!

Estem ultimant els últims detalls de les cançons per a presentar-nos al sona9 2008, la setmana que ve tenim pensat poder presentar la maqueta de Titans al concurs amb les següents cançons;

1 Odissea

2 Vine

3 La Primavera de la Bet

4 La noia de l'Astrolabi

5 Aturat

6 Deixa Temps

7 Titans

Algunes les podeu escoltar al myspace;www.myspace.com/perevilanova88

I mentre ultimem uns concerts al Cafè Teatre de Sabadell Nou Vapor, a l'Astrolabi, al Rick's i a la presentació de l'Aliança francòfona internacional, res millor que presentar dos nous temes del projecte Coratge;

SÉ CAP ON MIRAR

Quan estic perdut sempre sé cap on mirar,

el teu alè és el meu aire, com si fos el meu esguard,

Quan estic perdut sempre et vaig a buscar,

i en arribar a casa només ens cal un breu instant

per poder abraçar-nos, només tinc aquestes mans,

per poder correspondre't em cal poder brillar,

sóc fosc quan es de dia, i m'esvaeixo quan te'n vas,

la pols del vent em porta el teu cant llunyà.

I em porta les paraules del nostre últim comiat,

sempre que estic perdut agafo el camí del teu orgull

On puc recuperar el que tens de mi,

dos cors units per sempre en les nostres nits,

Per què aquests dies són tan llargs

i m'estan destrossant?

Per què aquests dies són tan llargs

i m'estan destrossant?

No m'importa si em destrosses

he nascut per arriscar.

DEL COSTAT DELS PERDEDORS

Faci el que faci seguirà plovent mentre cauran les bombes,

sota les cases de cada cel la terra tremola ensorrant el present,

i ens ho mirem des de casa com si fos un invent,

i ens ho mirem des de casa com si fos un invent,

ens han enganyat i els hem cregut i mentre estiguem junts,

sempre estarem del seu costat;del costat dels perdedors.

Els núvols ploren sang de les guerres

del nostre món, tots els soldats estan del seu costat,

del costat dels perdedors,

L'ocell es va dessagnant mentre canta l'himne

de la pau; del costat dels perdedors,

ens han enganyat i els hem cregut i mentre estiguem junts,

sempre estarem del seu costat; del costat dels perdedors.

Llista concert de la Plaça Trilla 17/05/08

Llista de cançons del concert de la Plaça Trilla

1 Terra de llàgrimes i vent
2 She believes in my eyes
3 Veritat
4 La noia de l'Astrolabi
5 Motiu per viure
6 Vine
7 Vols
8 Odissea
9 Titans
10 La Primavera de la Bet

---- bisos

11 This is you
12 Blanes
13 Aturat
14 Boira


Moltes gràcies a tots els que vau venir i especialment als Capdevila i al Jordi Sugranyes (el Crack del Sona 9) que va enregistrar una videocrònica del concert.


Fins aviat!

Pere.

myspace.com/perevilanova88

Concert al Carrer Gran de Gràcia

som-hi un altre cop!

aquest dissabte a les 19h concert al carrer; a la Plaça Trilla (Sobre Fontana).

Aviam si podeu venir-hi!
Hi haurà les cançons del primer disc Titans i cançons noves, espero que us hi pugueu passar que serà amb escenari a l'aire lliure i espero que no plogui.

Una abraçada

www.myspace.com/perevilanova88

Pere

Cadascú ha de fer el seu camí

CADASCÚ HA DE FER EL SEU CAMÍ

No, és la resposta habitual
Quan és de dia però la llum cau,

T’aixeques i has dormit molt,
No saps per què però et sents molt cansat,

Intentes trobar la resposta en tot,
Cada element ha de ser
Un reflex del que no tens al teu costat,

La rutina et va cruspint els dons,
El talent ha perdut efectivitat,

Reps els escrits d’un amic
T’aixeques però estàs fart de trucar,

A les portes dels que tenen la clau
I han tancat per dins;
El teu nom no és conegut,

Intentes que t’il·luminin en la nit,
Però no és així,
Cadascú ha de fer el seu camí.

Crònica del Concert a la Vila de la UAB

Ahir a la nit vaig fer un concert a la Vila Universitària de l'Autònoma. Va ser un concert molt familiar en un ambient íntim a l'aire lliure a la llum d'un petit focus senzill i sense pretencions.

Moltes gràcies a tots els que vau venir als bancs i a tots els que vau treure el cap per les finestres i vau animar des de casa vostra.

la llista de cançons interpretades;

1 Terra de llàgrimes i vent
2 Ciutats prohibides
3 Vine
4 El refugi d'Ainet
5 La noia de l'Astrolabi
6 Where should I go?
7 Llums del Nord
8 Boira
9 Titans
10 She Believes in my Eyes
11 The Blower's Daughter
12 La primavera de la Bet
13 Aturat
14 Like
15 So long


www.myspace.com/perevilanova88

Veritat

La maqueta Cançons a l'orella la vaig gravar la primavera de l'any 2007. És la única maqueta que tinc - juntament amb la primera When the Shadows left the Heart - que ha estat premiada en dos concursos, la qual cosa va ser totalment inesperat.

A part de les que ja coneixereu; La Primavera de la Bet, Terra de Llàgrimes i Vent o Ciutats Prohibides,

Una altra de les cançons que hi apareix és Veritat;

Veritat

Et vaig anar a busca, buscant una resposta que mai vas saber,

només sabies darrere els ulls, obrires les pupil·les,

Només vull una raó per creure,

vull fer una cançó que sentiràs quan tornis a casa,

la lluna és distant del meu mar,

la nit segueix i ho he acceptat; ho vull tot.

És amor o només un somni?

Il·lumina la tristesa i atura la brisa,

el temps ens faràs de testimoni

Em vas prendre el cor, però a qui li importa?

i ara segueixo amb uns ulls sense fi,

Em vas preguntar què estàs buscant?

i et vaig dir només a tu,

Jo vull tot el que t'estàs guardant

per l'home dels teus somnis

que no ha existit mai,

em vas preguntar quina és la raó?

Et vaig la raó per mi ets tu,

l'única veritat ets tu.

Per cert, per si algú està interessat en aquesta misteriosa maqueta de la qual vam fer només 150 còpies, demà dijous dia 8 de Maig a les 21:30h es podrà adquirir a la Vila de la Universitat Autònoma de Barcelona on faré un concert.

Una abraçada!

myspace.com/perevilanova88

Soterrani de Viena

No fa massa hem sabut de l'horrible infern que s'ha viscut en un soterrani vienés,
de la terrible i macabra reflexió sobre aquests fets horribles van néixer aquests versos;

Soterrani de Viena

Multiplicaré la veu perquè
els soterranis on viuen els presos
tremolin. Fills de les violacions
i de la bogeria macabra d’un pare

que no mereix ni haver nascut,
a qui el déu amor escup,
a qui hauria de ser negat l’aire.

Un bàrbar gegant tacat d’inhumanitat,
un monstre que anorrea la seva sang
i la converteix en putrefacte.

Mentrestant, aquí al sud,
jo em regiro veient semblants
injustícies, semblants assassinats,
i sospeso en un fil molt prim

la vàlua real de la nostra raça humana.

Pere Vilanova, dins Fes-ho per mi