Us deixo aquí les lletres de les cinc cançons que hem presentat al Sona 9;
1. ODISSEA
Podríem anar a buscar allò que mai hem tingut,
Escriurem els nostres noms a les parets de Gràcia,
On ens hem deixat la pell, i no sempre hem perdut,
Mai és massa tard per tornar a casa,
Si ets amb mi, no hi ha derrotes,
Si ets amb mi, no hi ha veritats,
Si ets amb mi, no hi ha respostes,
Si ets amb mi no hi ha veritats
Com tu jo també he perdut moltes vegades,
I el viatge que ens torna altre cop és llarg,
Les reines de l’estiu són fosques quan fa fred,
La llum dels palaus ha caigut i estem vius,
Si ets amb mi, no hi ha derrotes,
Si ets amb mi, no hi ha veritats,
Si ets amb mi, no hi ha respostes,
Si ets amb mi no hi ha veritats
Els enemics volen que mai retornis,
Les sirenes ploren morts amb els seus cants,
Totes les cendres a la mà, al país de les històries
Cremant a bars nocturns,
Cremant totes les notes,
Cremant totes les coses,
Cremant totes les notes.
Si ets amb mi, no hi ha derrotes,
Si ets amb mi, no hi ha veritats,
Si ets amb mi, no hi ha respostes,
Si ets amb mi no hi ha veritats
2. VINE
El sol es va ponent i la nit feréstega ens rodeja,
A la ciutat els núvols tapant la llum de les estrelles,
El cel és de color vermell i tu estàs sola,
Avui no em rendiré als teus encants,
Avui sóc jo sense pietat
Vine, que ja fa massa temps,
Vine, l’espera és tan llarga,
Vine perquè no penso tornar, vine, no et tornis a equivocar,
Vine.
Ja sé que sóc poc no sé si pots trobar res millor,
No puc donar-te res més que no tinguis ja,
Tinc tota la nit i un cor afamat,
Només espero que em vinguis a buscar
Vine, que ja fa massa temps,
Vine, l’espera és tan llarga,
Vine perquè no penso tornar, vine, no et tornis a equivocar,
Vine.
Vine, d’aquí no em penso moure,
Vine, aquesta nit sóc teu,
Vine perquè no penso tornar, vine, no et tornis a equivocar,
Vine.
I ara que m’has vist ja no saps dissimular,
T’acostes i em fas sentir l’únic.
Vine, que ja fa massa temps,
Vine, l’espera és tan llarga,
Vine perquè no penso tornar, vine, no et tornis a equivocar,
Vine.
Vine, d’aquí no em penso moure,
Vine, aquesta nit sóc teu,
Vine perquè no penso tornar, vine, no et tornis a equivocar,
Vine.
3. LA PRIMAVERA DE LA BET
Si fos la teva veu,
Callaria en mirar-te,
Si fos part del teu cel,
No deixaria de brillar,
Vine, t’he vist somriure quan m’has vist passar,
Ets tu la primavera,
Vine, i no deixis de canviar,
El temps ens fa canviar, i potser s’acabarà
Però t’estimo, t’estimo, t’estimo...
Si fos el teu temps
Seria avui, mai més demà,
Si fos la realitat
Seria un vespre al teu mirall
Vine, t’he vist somriure quan m’has vist passar,
Ets tu la primavera,
Vine, i no deixis de canviar,
El temps ens fa canviar, i potser s’acabarà
Però t’estimo, t’estimo, t’estimo...
Si fos el teu fred
No et deixaria d’escalfar,
Però ara sóc qui sóc,
No tinc promeses ni veritats...
Vine, t’he vist somriure quan m’has vist passar,
Ets tu la primavera,
Vine, i no deixis de canviar,
El temps ens fa canviar, i potser s’acabarà
Però t’estimo, t’estimo, t’estimo...
4 . LA NOIA DE L’ASTROLABI
Primer va ser de nit, en un bar de la ciutat,
Fumant fums de poetes, on prínceps no poden entrar,
La vaig veure adormida, en un racó i amb ulls clars,
La vaig veure adormida, ni tan sols em va mirar,
Diga’m si serà per sempre o si s’acabarà.
Vaig trobar a les butxaques monedes i papers,
Papers amb paraules i restes d’orgull desfet,
Va fixar-se en mi, mentre jo tancava els ulls,
I després de perdre-la, aquella nit de somnis buits,
Diga’m si serà per sempre o si s’acabarà,
Diga’m si et tindré per sempre o si te n’aniràs,
La vaig trobar uns mesos més tard i la vaig estimar,
Abraçar-la era tendre, i també donar-li el mar,
Havia de marxar lluny de les meves mans,
Si les creues les fronteres sempre em podràs trobar
Diga’m si serà per sempre o si s’acabarà,
Diga’m si et tindré per sempre o si te n’aniràs.
5. DEIXA TEMPS
Qui ets tu que entre nocturnes ombres
M’obre els llavis, encén tot el que sóc?
Qui ets tu que amb ulls semblants a perles
Em deixa buit com un infant temorós,
Et trobo cada nit de retorn a casa
Mentre muntanyes i cims remots em contemplen,
Qui ets tu que amb ulls semblants als àngels
Deixa temps pels meus temors, crema les meves penes?
Qui ets tu? Distant en la matinada,
Capaç d’ordenar-me que sol aturi el temps,
Qui ets tu, vigilant de l’albada?
Més pàl·lid que el sol i que la rosada.
Et trobo cada nit de retorn a casa,
Mentre muntanyes i cims remots em contemplen,
Qui ets tu que amb ulls semblants als àngels
Deixa temps pels meus temors, crema les meves penes?
I tu que vas cremar totes les meves esperances,
Deixa temps pels meus temors, crema les meves penes.
Podeu descarregar-les gratuïtament
al meu blog de ritmes.cat
Entradas
