Presentació del disc Titans i Concert a Girona

Hola a tots/es,

El proper diumenge dia 7 de setembre a les 22 de la nit, tocaré al Bar El Cercle de Girona (C/Ciutadans num 7) Espero que pugueu venir-hi.

També escric aquest blog per comunicar-vos que ja podeu fer la reserva per a les entrades del concert de presentació del disc Titans que tantes bones crítiques ha rebut fins al moment.

Aquesta serà el 26 de Setembre a les 23:30h al Teatre Llantiol, aquí en teniu el mapa de rigor

http://llantiol.com/2008/contactar.php

He de dir que l'entrada del concert és de 12 euros però que no us preocupeu que hi ha un truc molt senzill; amb l'entrada tindreu el disc de regal, de manera que val la pena venir ;)

Els que em coneixeu ja sabeu quina il·lusió més terrible em fa la presentació d'aquest disc. Després de les 5 primeres maquetes acústiques i amb banda, després de ser finalista i de guanyar concursos, després de tants i tants concerts a dins i a fora de Barcelona, ha arribat el moment de fer el salt cap al primer disc Titans.

Titans ha estat una experiència dura i increïble. El Pau ha fet un treball boníssim amb unes produccions per a les cançons harmònicament molt boniques i amb tota mena de detalls instrumentals; Bouzoukys, Ibous, guitarres, cel·los, contrabaixos, melotrons, bases, etc. etc.

Els primers concerts a la Vallferrera i a Llavorsçi d'aquest agost van ser un èxit de públic (més de tres-centes persones) i de vendes de discos (ja n'hem esgotat 60), de manera que desitjo que pugueu venir al Llantiol i fer-vos vostre el missatge de les cançons; amor, desamor, soledat, rebel·lió contra la impotència, amistat i paisatges.

Fins al 26!

Aquí podeu fer les reserves;

http://llantiol.com/2008/cias.php

Pere.

PD: En el disc hi col·laboren cantautors com Cesk Freixas o Núria Sala, així com Mireia Capdevila i podeu escoltar alguna de les cançons del disc al myspace.

PRESENTACIÓ DE TITANS - per Jose Conde

Avui l'hi deixo el blog al cantautor Jose Conde que ha volgut convidar-vos a la presentació del meu disc Titans amb aquest text i un video en el qual canta la cançó Aturat


Som Titans


El senyor Pere Vilanova canta amb els ulls tancats. De tots els cantautors que he tingut el plaer de conèixer en persona, ell és el més sincer i honest amb això que fa. Dos fets que destaco d'ell són la seva innocència i la seva inseguretat. Innocència de nits volant amb pols d'estrella pels carrers de Barcelona. Inseguretat de voler fer les coses el millor possible i necessitar l'ajuda de la gent que l'envolta.

Fa ja més de dos anys que ens coneixem, i en aquest temps he vist com les seves cançons creixien, com omplia bars, com s'enamorava, com feia el salt al català amb grans resultats, com em guanyava concursos, i com la seva il·lusió per la música seguia intacta, en un mon aquest cada vegada més complicat.

Per tant, crec que hem de celebrar tots plegats el naixement d'aquest primer disc que ens presentarà el 26 de setembre al Teatre Llantiol. Tots plegats hem d'obrir bé les oïdes, tancar els ulls com ell ho fa, i deixar-nos emportar per la seva veu, les seves lletres, i endinsar-nos en aquestes 12 cançons que són l'inici professional d'un camí que només acaba de començar.

Jo no m'ho penso perdre, així que espero que tota la gent possible assisteixi a aquesta celebració, que li fem promoció, que portem a amics, familiars, a tothom. El Pere ja ha treballat força ell sol per aconseguir aquestes cançons, ara ens toca a nosaltres no desaprofitar l'oportunitat.

Una abraçada molt forta Titans,


Jose Conde

The Long and Winding Road

Ahir mentre anava cap a l'estudi de gravació estava escoltant el recopilatori blau dels Beatles. És un recolpilatori que m'ha marcat i que des de petit m'agrada escoltar. Es tracta d'un doble CD on es veu la clara evolució de la era psicodèlica (Strawberry Fields, I am the Walrus, Lucy in the Sky with Diamonds) a la cançó més melancòlica. Curiosament, a parer meu, les millors cançons dels Beatles són de quan ja s'estaven a punt de separar. Abans de desaparèixer com a grup van compondre Let It Be, Across the Universe, Golden Slumbers o The Long and Winding Road.

Avui poso la lletra d'aquesta cançó perquè mai abans m'havia agradat tant. Ahir la vaig escoltar mentre caminava i vaig pensar que en Paul Mccartney va deixar escrita la tristesa que suposava per ell la fi del grup. Ho va fer amb Let it Be i aquesta cançó que teniu aquí baix.

Per la màgia de les seves cançons, per la varitetat dels seus estils, per la qualitat musical i instrumental, per la creativitat infinita del seu talent, perquè encara ara perdura el seu missatge (després de quasi cinquanta anys!), perquè ells van ser el precursors de la modernitat, per cançons com Julia, She's Leavin', Happinness is a Warm Gun, Golden Slumbers, Carry that Weight, Come Togheter, Something, All you need is Love, Hey Jude, Dear Prudence, For no one, Here there and everywhere, etc., per tots els discos, per a animar-nos als que ara comencem,

Gràcies.

THE LONG AND WINDING ROAD
(John Lennon/Paul McCartney 1970)

The long and winding road
That leads to your door
Will never disappear
Ive seen that road before
It always leads me here
Lead me to you door

The wild and windy night
That the rain washed away
Has left a pool of tears
Crying for the day
Why leave me standing here
Let me know the way

Many times Ive been alone
And many times Ive cried
Any way youll never know
The many ways Ive tried

But still they lead me back
To the long winding road
You left me standing here
A long long time ago
Dont leave me waiting here
Lead me to your door

But still they lead me back
To the long winding road
You left me standing here
A long long time ago
Dont leave me waiting here
Lead me to your door
Yeah, yeah, yeah, yeah

SOM TITANS AMIC MEU!

La passada nit del 12 d'agost vam acabar el disc Titans. Calia que el tinguéssim llest abans dels concerts dels pirineus a Ainet, Llavorsí i Àreu i gràcies a la capacitat de treball i la resistència d'en Pau vam poder-ho aconseguir. Durant aquella darrera nit a l'estudi em van passar pel cap milers de sensacions, la lluita contra el temps era aferrissada i cada segon era important. Vaig experimentar, per una banda, l'eufòria increïble que representa estar posant punt final a un treball de nou mesos d'estudi, i de l'altra una mena d'abatiment profund; ningú esperava el disc Titans més enllà del públic fidel que em segueix. Cap mitjà de comunicació anunciaria que després de nou mesos de treball Pere Vilanova publicava el seu primer disc. No se'ns entrevistaria a TV3 interrogant-nos sobre les nostres influències o les nostres perspectives de futur. Realment és una feina que has de fer sol en la qual només tu pots creure en el teu projecte i, malgrat el que diguin els altres, val la pena seguir-ho intentant fins que arribi la oportunitat. I estic segur que tard o d'hora arribarà.

Aquesta sensació malencòlica del 12 a la nit es va acabar quan el màster va sortir de la gravadora de cd's a les 6:35 de la matinada. Llavors la por es va convertir en felicitat, l'abatiment en satisfacció i la capacitat de creure en un mateix va ser la millor arma per vèncer totes aquestes preguntes i manques de suport. El disc estava acabat! Titans sortia a la llum! Titans estava finalitzat! La màgia de les seves cançons finalment quedava fixada en un disc i en introduir-lo a dins de la portada ja estava. El primer treball acabat, les primeres onze cançons publicades amb tota mena d'instrumentació; quartet de coda, cel·lo, buzuky, bases, bateries, baixos, contrabaixos, pianos de joguina, melotrons, guitarres acústiques, elèctriques, invertides, ibou, sintetizadors, hamonds, etc, etc.

Així doncs em va conquerir de seguida una sensació de felicitat. Estava content, em sentia realitzat. M'esperava un viatge de cinc hores i mitja en autocar durant el qual podria escoltar el disc i somriure a tothom, pensar en els que ens van posar traves i pensar en la meravellosa feina que el Pau havia fet i que jo també havia presenciat. També hi havia un racó dins meu que reflexionava sobre els futurs treballs, els futurs discos que es podien publicar i, sobretot, un dolç cansament amarat de victòria. Titans és, per damunt de tot, una gran victòria.

Només quedava un darrer pas, qui sap si el més important; veure la resposta de la gent. Tenia tres concerts seguits per comprovar-ho i l'experiència dels pirineus va ser increïble. Si és un preludi del que ens espera durant l'any, hi ha molt bones vibracions. Mig centenar de discos venuts en tres dies i el disc sonant a tot arreu de la Vallferrera i Llavorsí. L'ajuntament de Llavorsí va adquirir una desena de discos per a regalar-los.

La gent se sentia identificada amb les cançons i tot el que puc fer és donar gràcies a les prop de tres-centes persones que en total van assistir als concerts i van fer seus els meus temes.

Com faig sempre, us deixo les llistes de cançons interpretades i us envio una molt forta abraçada a tots els que llegiu aquest blog. Penjarem les cançons al myspace d'aquí poc temps i també penjarem tot el disc perquè pugui ser descarregat lliurement des de la xarxa.

SOM TITANS AMIC MEU!

14/08/08 - El refugi d'Ainet

1 · Titans

2 · Vine

3 · La primavera de la Bet

4 · Fanals

5 · Aquesta nit, a Sarrià

6 · La noia de l'Astrolabi

7 · Odissea

8 · She believes in my eyes

9 · Llums del nord

10 · Boira

11 · El refugi d'Ainet

12 · The blower's daughter

13 · Yesterday

15/08/08 - Llavorsí

1 · Terra de llàgrimes i vent

2 · Vine

3 · La primavera de la Bet

4 · La noia de l'Astrolabi

5 · Odissea

6 · Aturat

7 · Titans

8 · Llums del nord

9 · Boira

10 · Yesterday

16/08/08 - Àreu

1 · Terra de llàgrimes i vent

2 · Vine

3 · La primavera de la Bet

4 · Blanes

5 · Titans

6 · Odissea

7 · Chelsea Hotel

8 · Llums del Nord

9 · Boira

10 · Strawberry Fields Forever

11 · Yesterday

12 · Le dormeur du val

Publicat per Pau Romero;

Som TITANS AMIC MEU!!!!

Ja hem acabat el disc del Pere Vilanova.Han estat 9 mesos d'intens treball però ha valgut la pena.Mha permès descobrir una persona en MAJÚSCULES amb un món que cal que tothom descobreixi.

En Pere és el cantautor amb més futur i talent que jo hagi vist en temps.

En aquest disc he fet els arranjaments, les guitarres, mandolines, baixos, cordes, bouzoukis, programacions, mescles, master, cafès etc etc.....La veirtat és que resulta molt emocionant que algú et confiï 11 cançons a guitarra i veu perquè tu les decoris i te les pasis per dins i les retornis a fora d'una manera que ja mai podràn deixar de ser. És un honor i una responsabilitat.En Pere m'ha deixat jugar i expremer tots els recursos que hem tingut. Hem tingut una fè cega l'un en l'altre i el resultat se n'ha reflectit.

Gràcies Pere i ara a veure si ens donen el disc català del 2009!!!!

Moltíssimes gràcies amic. Has entrat al meu món i tu t'hi quedes.

Imatges de la gravació del disc

En Cesk Freixas col·laborarà en el disc Titans de Pere Vilanova

Ho farà en la cançó La Noia de l'Astrolabi. Em fa moltíssima il·lusió que participi en aquest disc al qual tant de temps hem dedicat.

La presentació oficial del disc serà el 26 de Setembre a les 23:30h al Teatre Llantiol de Barcelona, però els primer llocs on es podrà escoltar i adquirir el projecte Titans seran a Ainet el 14 d'Agost,
l'endemà, en el concert de Llavorsí, el dia 16 a Àreu i el dia 7 de Setembre a Girona.

Així doncs, malgrat ha estat un disc concebut a la ciutat comtal, serà escoltat per primer cop a les terres lleidatanes i gironines.

Per altra banda, els concerts d'aquest estiu seran molt diferents entre sí.
M'agradaria fer un repàs a tota la història musical que porto a l'esquena i que està composta de 4 maquetes i 1 disc.

D'aquesta manera, en el concert d'Ainet, a part de la presentació de les cançons del disc, faré un repàs pels 26 temes de les dues primeres maquetes; When the shadows left the Heart i Inside. En el segon concert, el de Llavorsí, faré un repàs per les 16 cançons de les maquetes Orfes i Cançons a l'Orella, i finalment, en el darrer concert d'Àreu faré una presentació directa de Titans i algunes de les noves cançons que compondran el segon disc de cara el 2009 - 2010.

Moltes gràcies per seguir llegint aquest blog ;)
Una abraçada!